Marxuquera, 20:48, vesprada fresca i fosca. Tot és silenci, ni tan sol els gossos tenen ànims per a lladrar, arraconats a la soca d'un arbre busquen la calor del seu propi cos.
Mirant per la finestra sols es veu el reflexe de les nostres cares i algunes llums perdudes de les casetes disperses.
Botons!! Què colors i reflexos. També estan a Marxuquera?
ResponEliminaDemà serà un altre dia...
ResponEliminaHola, bon dia. Es veiem aquesta vesprada.
ResponEliminaM'encanta la foto que has triat de la tardor. Encantada de ser la teua companya.
ResponEliminaTenies que ser tu el que triara eixa foto per a Marxuquera. Quant d'afecte hi ha ahi eh?
ResponEliminaEstic provant fer un comentari. Bon cap de setmana
ResponEliminaUna foto molt bonica.
ResponEliminaEstic proovant de posar un puzzle al meu bloc, però no sé.
Ens vegem demà.